Transformar els patis en refugis climàtics: una transició necessària

El projecte "Patis cap a la transició ecosocial; participació i renaturalització de centres educatius cooperatius" desenvolupa una metodologia innovadora

Renaturalitzar els entorns educatius és una estratègia clau per a adaptar-los a les altes temperatures, brindant al seu torn l'oportunitat de convertir-los en un espai de benestar que responga a les necessitats actuals d'aprenentatge, equitat i inclusió.

Des del projecte "Patis cap a la transició ecosocial; participació i renaturalització de centres educatius cooperatius" s'ha desenvolupat una metodologia específica i innovadora que contempla les dimensions ambientals, educatives i socials a l'hora de generar un procés participatiu per a renaturalitzar espais i entorns educatius. La metodologia generada s'ha experimentat entre gener i juny de 2025 en tres centres educatius pilot (Col·legi Hipatia Fuhem de Rivas Vaciamadrid, el Col·legi Verge de Loreto de Socuéllamos i l'Escola Nou Patufet de Barcelona), amb la finalitat d'extraure i compartir aprenentatges que puguen servir per a escalar este projecte en el futur a més comunitats educatives.

Com són els patis de les nostres escoles?

Els patis són el lloc més lliure de l'escola, el menys regulat, on l'alumnat passa nombroses hores a la setmana. Però com són eixos espais? Com estan configurats? L'espai físic del centre educatiu també parla, transmet i ensenya. Per això, és necessari parar atenció al que succeïx als patis, i concebre'ls com un espai educatiu més, en el qual també s'aprén i es forgen valors.

D'algun temps ençà, els patis de la majoria dels centres educatius s'han convertit en espais durs, asfaltats, on la naturalesa està absent o té una presència molt marginal. Respon esta configuració a les necessitats de xiquetes i xiquets? Afavorix l'equitat i la inclusió? I més enllà d'això, són espais preparats per a afrontar els reptes que ens planteja l'emergència climàtica?

Estes preguntes articulen la reflexió de "Patis en transició", un projecte impulsat i coordinat des de l'agrupació formada per la cooperativa Altekio, en aliança amb altres dos cooperatives: Germinant i Pandora Mirabilia, i amb la participació de la Unión Española de Cooperativas de Enseñanza (UECoE) i finançat per la Unió Europea - amb Fons Next Generation, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Treball i Economia Social.

Des d'este projecte s'ha treballat una metodologia en sis fases que fomenta la participació de tota la comunitat educativa en el codisseny de les propostes de transformació i renaturalització dels espais exteriors del centre educatiu.

Renaturalitzar un pati obri les portes de l'escola a l'exterior

Este procés de repensar el pati és un exercici de repensar l'ecosistema de l'escola - com aprenem i ens relacionem en ella? - i, alhora, obrir este espai a l'entorn natural i social generant refugis climàtics que també es constituïsquen com un espai de trobada amb el veïnat, les famílies, associacions, etc. En un cert sentit, els patis renaturalitzats somiats i transformats de manera comunitària, ocupen el paper de les antigues places públiques que, en molts barris, pobles i ciutats, cada vegada són més escasses.

En esta línia, és molt interessant l'enfocament de planificació urbana que s'ha dut a terme en algunes ciutats, on les intervencions van més enllà del centre educatiu i s'amplien a la plaça escola, el carrer escolar i l'itinerari escolar. Per exemple, el projecte "Missió Madrid. Acció climàtica en centres educatius. Programa de renaturalització i adaptació al canvi climàtic de centres escolars" impulsat per l'ajuntament de Madrid; i també des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha conformat una Xarxa de refugis climàtics, impulsada pel projecte Patis x Clima, que porta més de 10 anys desenvolupant processos de renaturalització de patis escolars. Este projecte també ha suposat el marc d'una xarxa a nivell nacional (Patis x el Clima).

Citant a Marta López Abril, una de les coordinadores del projecte Patis en Transició, "Quan s'inicia un procés de renaturalització de patis, primer es parla d'arbres i acabem parlant de relacions". En este sentit, Toni Aragó (coordinador del PRAE, impulsor de la renaturalització de 70 centres educatius a Castella i Lleó) qui també ha participat del projecte com a ponent en una de les seues formacions, comentava que "abans de renaturalitzar els patis, hem de renaturalitzar els nostres caps".

Una guia metodològica

L'objectiu amb la renaturalització dels patis també busca un aprofitament didàctic d'estos, ja que cada vegada està més demostrat que els espais d'aprenentatge exteriors afavorixen la concentració i la motivació, l'aprenentatge significatiu i contextualitzat, i les habilitats socials. També és clau incorporar la mirada de gènere i la inclusió per a reequilibrar l'ús dels espais.

Des d'esta perspectiva, des del projecte "patis en transició" s'ha treballat en una guia metodològica de lliure accés que aporta una mirada integral per a abordar la transformació dels patis escolars amb quatre enfocaments complementaris: participació, inclusió i equitat, renaturalització i aprofitament educatiu. "És important tindre en compte que el procés de renaturalitzar els centres ha de ser obert i adaptatiu en el sentit que cada centre ha d'adaptar la metodologia a les seues necessitats, que poden anar canviant al llarg del temps", segons indiquen des de les entitats que coordinen el projecte.

DESCARREGAR LA GUIA METODOLÓGICA

Una altra innovació és que inclou una proposta d'organitzar per zones el pati escolar per a facilitar la regulació dels usos de manera que responguen a les diferents necessitats (per exemple, delimitar una zona tranquil·la, zona d'aprenentatge i experimentació, zona de joc lliure i zona esportiva). I, a més, un catàleg de solucions pràctiques en el qual es presenten diferents elements arquitectònics i naturals que poden ser instal·lats. Una de les accions que es proposen és la d'introduir l'art als patis a través de, per exemple, murals col·laboratius, o construcció de mobiliari exterior, ja que també és cada vegada més conegut que els espais que són estèticament estimulants també generen benestar.

El 23 de juny de 2025 es va celebrar la jornada de presentació de resultats del projecte (ara disponible vía streaming).